Un trasplantament d'òrgans és un procediment quirúrgic que consistix a substituir un òrgan malalt per un sa. L'objectiu és restaurar la funció de l'òrgan i millorar la qualitat de vida del pacient. A vegades és l'únic tractament possible per a salvar la seua vida.

En el cas d'un donant cadàver:

Es poden donar diversos òrgans vitals, incloent:

• Cor
• Pulmons
• Fetge
• Renyons
• Pàncrees
• Intestí

A més, és possible donar teixits, amb això es pot salvar i millorar la vida de fins a 75 persones. Estos inclouen:

• Còrnies
• Pell
• Vàlvules cardíaques
• Ossos
• Vasos sanguinis

En canvi, un donant viu pot donar: Un renyó, Una part del fetge, Una part del pàncrees, Una part del pulmó, Una part de l'intestí.

Els trasplantaments de renyó són els més freqüents.

També es poden donar teixits com: Pell, Medul·la òssia, Cèl·lules productores de sang, Cordó umbilical.

Requisits per a ser donant viu:

• Ser major d'edat
• Ser compatible amb el receptor
• Realitzar-se una avaluació mèdica, clínica i de salut mental
• Que la donació no dificulte la qualitat de vida del donant
   

Els teixits donats, tenen una valuosa utilitat:

Els xips d'os, també coneguts com a empelts ossis, són fragments xicotets d'os que s'usen principalment en procediments quirúrgics per a ajudar en la regeneració i reparació d'estructures òssies danyades. Estos empelts poden provindre de donants cadavèrics, coneguts com a al·loempelts, o poden ser autoempelts, és a dir, presos del propi pacient.

Els xips d'os juguen un paper crucial en la medicina ortopèdica i dental. En ortopèdia, s'utilitzen per a tractar fractures complexes, deformitats òssies i defectes resultants de malalties o lesions. Ajuden a proporcionar una matriu perquè les noves cèl·lules òssies cresquen, facilitant així la integració i enfortiment de l'os danyat. En odontologia, estos empelts s'utilitzen comunament en procediments d'implants dentals per a proporcionar una base sòlida i suficient volum d'os on es col·locarà l'implant.

L'ús de xips d'os ha revolucionat la capacitat dels cirurgians per a reparar i regenerar teixits ossis, oferint als pacients una millor recuperació i restauració de la funció. Cada donació d'os, per tant, té un impacte significatiu i durador, subratllant la importància de l'acte de donar teixits.

​1. Gestió tant de recursos humans com logístics i econòmics

2. Assistència sanitària:

• Detectar i avaluar a possibles donants d'òrgans.
• Comprovar que es complixen els requisits que marca la llei en matèria de donació i trasplantament.
• Obtindre el consentiment de les famílies dels donants.
• Coordinar l'extracció i el transport dels òrgans donats.
• Garantir que els òrgans es trasplanten als receptors adequats en el menor temps possible.
• Fer costat a les famílies tant dels donants com dels receptors.

3. Investigadora mitjançant el registre i anàlisi de les activitats desenrotllades. Establir objectius i plans de millora.

4. Cursos de formació als professionals implicats en el procés. Revisió i elaboració de protocols.

5. Campanyes per a la conscienciació, difusió i promoció de la donació d'òrgans

Però perquè el nostre treball puga tindre lloc, necessitem de la solidaritat i la generositat dels donants i les seues famílies. Ells són els veritables herois d'este procés.

Espanya és líder a nivell mundial en donació d'òrgans, però així i tot continua havent-hi necessitat d'òrgans per a trasplantament, perquè cada vegada, donat els seus bons resultats, hi ha més indicacions per a este tractament.

La Llei espanyola de Trasplantaments (Llei 30/1979, de 27 d'octubre, sobre extracció i trasplantament d'òrgans) establix que tots som donants llevat que hàgem expressat el contrari, supòsit conegut a tot el món com a “consentiment presumpte”.

A més de consultar el Registre d'Instruccions Prèvies o Voluntats Anticipades, l'entrevista familiar és el mitjà que utilitzem per a obtindre informació sobre la voluntat de la persona morta sobre la donació d'òrgans, motiu pel qual és *superimportante que comuniques els teus desitjos als teus sers estimats PARLA-HO!

Cada donació té el potencial de salvar o millorar la vida de múltiples persones, subratllant una vegada més la importància de la decisió de convertir-se en donant. La generositat dels donants i les seues famílies permet que molts pacients reben una segona oportunitat de vida, i el seu altruisme deixa un llegat d'esperança i amor perdurable.

Procediment per a la donació

1. Es consulta el Registre d'Instruccions Prèvies o Voluntats Anticipades.
2. Si no hi ha constància, es pregunta a familiars o afins sobre la voluntat del mort.
3. S'obté el consentiment familiar per a procedir a la donació.

Consideracions sobre el consentiment presumpte

L'oposició a ser donant pot referir-se a tota mena d'òrgans o solament a algun d'ells.
En el cas de menors d'edat o persones incapacitades, l'oposició podrà fer-se constar pels qui hagueren ostentat en vida d'aquells la seua representació legal.

En la pràctica clínica, les donacions només es realitzen després de la consulta i aprovació familiar.

Hi ha altres modes de deixar constància del teu desig de donar, pots donar-te d'alta en el registre de donants de la ONT obtenint un carnet virtual, el qual només té valor testimonial.

També pots deixar constància escrita en el document de voluntats anticipades, en el qual hi ha un apartat que fa referència a la donació d'òrgans. Este document té valor legal. En els dos casos la persona pot canviar d'opinió sense cap perjuí.

Una altra web d'interés és la de "Eres perfecte per a uns altres".